Com tots sabeu, cada any l'Ajuntament de Pollença organitza un certamen literari escolar.
Aquest any els finalistes del Segon Cicle de Primària de Monti-sión varen ser en Joan Cifre, en Miquel Amer i en Dima Company juntament amb na Maria Lacalle i n'Albert Campomar. Cal dir que la decisió va ser molt difícil al jurat, ja que tots els escrits estaven molt treballats.
Avui hem sabut que el guanyador ha estat en Dima Company Cifre amb el seu escrit : " Les pors d'en Pepito".
Les pors d'en Pepito
Aquesta història va d'un nin que nomia Pepito.
En Pepito no sortia mai de casa, no anava ni a l'escola, per què tenia moltapor del que es podia trobar al carrer.
En Pepito sempre estava al llit, assegut a la butaca mirant la televisió, escoltant la ràdio, .... . Mirava el carrer, sempre de darrera les persianes , com passaven els cotxes i les persones.
Els pares un dia li digueren: -Has de sortir, has de passetjar un poquet i fer amistats.
En Pepito estava atemoritzat i va dir que defora hi havia molts renous i moltes baralles.
La mare li digué: - No diguis més dois, aquests renous que sents és la vida que hi ha pels carrers, la gent xerra, crida, inclús es baralla qualque vegada!!!.
Els pares decidiren que el dia següent en Pepito aniria a l'escola.
Quan ho va saber en Pepito, va fer molt mala cara i amb el cor ben estret, de tant ràpid que li anava semblava un cotxe de Formula 1, va agafar forces i anà cap a l'escola.
A l'escola conegué a la mestra i els alumnes. Al cap d'un parell d'hores, entre pati i pati , va fer molts d'amics.
En arribar a casa digué als pares lo bé que s'ho havia passat, pareixia que totes les pors havien desaparegut.
Pepito, ara, cada dia va a l'escola, estudia molt, surt a jugar a basquet, futbol i a colcar amb bici. No hi ha qui el pari.
Ara la seva mare moltes vegades ha d'anar a cercar-lo.
Pepito, té un món per descobrir i moltes ganes de passar-ho bé!
Conte contat, conte acabat i si no és mentira serà veritat.
DIMA COMPANY CIFRE